“La seva seriosa actitud vers la feina no es sobreposa al seu esperit festiu, demostrat per el gran patrimoni cultural català. Quan la gent parla dels catalans, utilitzen els conceptes “seny i rauxa”. Aquestes nocions fan referència a un gran sentit de la responsabilitat combinat amb una intensa forma de viure els plaers de la vida. Els catalans són gent moderna, però mantenen les seves tradicions ancestrals com el “Caga tió”, un tronc d’arbre que en comptes de ser cremat passa a formar part de les celebracions nadalenques. El dia de Nadal, aquest tronc regala caramels als nens.”
Del llibre Tot sobre Barcelona, de Jaume Vidal i Pep Brocal.

Estimat Pagesot:

El meu viatge lúdic i laboral a les illes Canàries està sent tot un éxit.

Gran Canaria no deixa de sorprendre’m amb els seus paisatges i la seva arquitectura. Vagi on vagi trobo bellesa, mar i gent amable.

El divendres vaig tenir el meu primer client local, un iaiete molt tendre que em va tenir una hora i mitja llepant-li el membre. Em va agradar molt quan es va posar a sobre meu i em va dir en el seu accent particular: -“Cóhela i acarísiate”, va ser un moment molt especial.

Crec que el dia que em pugui permetre contractar un escort li demanaré que em parli amb aquest accent. Tots tenim les nostres debilitats i fantasies, i així com tu em demanes que et digui marranades mentre em penetres, jo estic descobrint que a part de follar a la catifa del menjador i fer trios, em fascina que em parlin amb accent canari.

El cap de setmana vaig endinsar-me a la part interior de l’illa, per la zona muntanyosa volcànica. Pujant carreteres pots anar a parar al peu d’un camí que porta al Roque Nublo, desde on vaig fer la foto que t’adjunto. Allà està ple de coves on en comptes d’haver-hi verges i sants, hi ha ninfes despullades mostrant la seva bellesa als turistes, per transmetre’ls-hi força i animar-los a arribar al cim.

La ninfa que vaig poder retractar es diu “Ninfa del Roque Nublo” i com pots observar està escolpida amb tant d’art que gairebé sembla humana. Diu la llegenda que va ser la emperatriu dels éssers màgics i la foscor.

He conegut molta gent, ja saps que sóc una dona força sociable, així que no et preocupis que no estic sola. La veritat és que relacionar-se i fer amistats aquí és tota una aventura i em sento molt orgullosa de mi mateixa per ser capaç de fer-ho, ja que no només sóc prostituta sinó que també sóc catalana, dues coses que costen d’acceptar avui en dia per una gran majoria de gent…

El dissabte ja marxo cap a Madrid, on estaré uns dies mirant d’oferir la meva calidesa, i el 30 de Novembre ja torno a tenir el meu campament base a Barcelona, així que prepara’t!

Un petó on vulguis i fins aviat,

Fosca.

P.D.: dedíca-me-la quan te la casquis mirant la foto, plis!:)

Bon dia estimat, com estàs?

Jo aprofitant les meves últimes hores a Madrid fent un café a un bar amb vitrines cap a Montera, desde on puc veure casualment a les meves companyes. Són les dones del carrer; elles no s’anuncïen per internet com jo, però formen part d’aquest entreteixit que és la prostitució, com jo, així que les sento les meves companyes. Les miro i m’entren moltes ganes d’acostar-m’he a alguna d’elles i preguntar-li perquè no deixa el fred, el carrer i les mirades despectives dels que passegen i  passa a anunciar-se per internet . Són molt guapes algunes,  amb una bona sessió de fotos triumfarien més que jo i no haurien d’estar exposades a les desventatges que el carrer els hi porta.

No ho faig, no parlo amb cap d’elles, em sento massa arrogant o paternalista volent canviar el seu destí, i hauria d’invertir més temps del que tinc per parlar amb més d’una d’elles i fer la meva bona obra del dia. Potser el proper cop sí que m’hi llenço, potser estic tres mesos avans de tornar per la capital empenedint-me de no haber-ho fet.

Ara assaboreixo el café i penso en les coses que m’han passat aquesta setmana intensa a Madrid.

Una sessió de fotos picants amb un fotògraf descobert “per casualitat”, algunes experiències amb clients que m’han portat al límit, un documental impactant sobre la prostitució que m’ha fet avançar en les meves reflexions vers el meu conflictiu ofici, una actriu porno impresionant que em dona un morbo que no et pots imaginar, un amic que em porta a menjar bacallà al mític bar Labra i espanta la meva soledat, diàlegs sobre com convinar la meva professió amb la vida de parella i un descobriment de l’assistència sexual als discapacitats de boca d’una dona davant la qual em trec I per últim, un home basc que em trenca els esquemes amb les seves fantasies i un tipus que vol fer una peli sobre una escort i flipa amb la informació que li transmeto.

Ha estat intensa realment la meva estada, estimat. La meva llibertat al marxar de la rutina m’ha permés regenerar-me i replantejar-me tot allò que calia, i torno sent una altra, tal com succeeix quan evoluciones. el barret, Montse Neira.

Com sempre, no m’agrada endolcir massa tot allò que et narro, i t’haig de dir que ahïr un client em va deixar tirada. Això continua sense ser Pretty Woman, tingue-ho clar.

Ara penso en el meu proper viatge ja. Serà més lluny i una mica més arriscat, però ja vaig dibuixant la ruta al mapa i lligant alguns fils per oferir els meus serveis a Dublin, on podré perfeccionar per fi l’anglès que tanta falta em fa.

També tinc algun projecte entre mans. El meu cervell planificador ja pensa en el mes de Març, quan s’esdevé la fira del mòbil i el meu primer aniversari.

Sí, si, al Març fa un anyet que sóc lumi, i això s’ha de celebrar, i no de qualsevol manera…

Vaig a fer les maletes, em surt l’Ave en breu, fins la propera, Madrid!

Et deixo el link perquè vegis les meravelles del fotograf que em va retractar, el Gabriel Sergent. També pots donar-li un cop d’ull al blog de la Silvia Rubi, la brillant actriu porno que he conegut. I per si et queda una estoneta, no deixis de veure l’excelent documental sobre Grisélides Réal, una prostituta que va fer història.

Per últim t’adjunto el link de ForosX, per si vens algun cop per la capital, vas a parar al carrer Montera i tens nassos d’explicar a les meves companyes allò que jo no he pogut dir-lis, que tenen la possibilitat d’anunciar-se per internet i potser els hi fa la vida una mica més fàcil.

Un petó i fins aviat!

PD.: i les meves selfies…que no faltin!

Fosca.

http://www.gabrielsergent.com/galleries/0/

http://silviarubi.com/blog/

http://youtu.be/uGTlc2gRYb8

http://www.forosx.com/escorts/in/madrid

M’agraden els massatges eròtics sense presses, aquells en que recorrem els nostres cossos com si fossin temples sagrats, amb l’admiració d’un nen i l’entrega total.

M’agrada quan no sabem què farem a la nostra cita, ens permetem dubtar fins que ens arriba la inspiració, ens inventem coses que mai haguéssim pensat que fariem i embogim de plaer deixant-nos portar.

M’agrada quan em folles a la catifa o mirant per la finestra els mil balcons de Barcelona i el mar.

M’agrada quan sento la teva polla dura i me l’ofereixes gentilment, com dient-me: “Apa, juga amb ella una estoneta, mira com l’has posat…”.

M’agrada quan ets tu mateix, amb les teves pors i els teus dubtes, sense intentar demostrar-me res.

M’agrades despullat per dins i per fora, amb les teves imperfeccions i la teva bellesa, els teus defectes i les teves virtuts. M’agrades aleshores perquè ets real.

M’agrada quan em poses com una moto amb un sol gest o una paraula, sense adonar-te, sense pretendre-ho.

M’agrada quan no t’obsessiones en posar-me calenta planificadament , deixes que el meu foc s’encengui poc a poc  i confies en la meva inherent capacitat per despertar la més pura sensualitat.

M’agrada quan em folles com un animal i quan et mous lentament. M’agrades tu.

M’agrada quan em fiques les mans sota les faldilles i em toques el cul.

M’agrada quan em mires intentant desxifrar els meus codis.

M’agrada quan em sorprens confesant-me els teus gustos estranys o excèntrics.

M’agrada quan em transformes en una viciosa que no pot deixar de llepar-te la polla.

M’agrada el sexe en grup  i m’encanta el sexe amb dones. M’agrada veure follar a la gent als clubs lliberals i escoltar els seus gemecs.

M’encanta provocar.

M’agrada quan et poses trascendental i quan et prens la vida de forma lleugera, follant com si fos l’últim polvo de la teva existència o partin-te la caixa mentre em claves la cigala.

M’agrada quan m’agafes fort dels cabells i em portes al límit “killing me softly”…

M’agrada esnifar profundament el teu coll i absorvir la teva embriagant olor.

M’agrada notar el teu cos rendint sobre el meu després de corre’ns, aixafant-me amb tot el seu pes.

M’agrada quan m’inmovilitzes els braços amb decisió.

M’agrada que sàpigues perdre el nord completament i tocar de peus a terra.

M’agrada el sexe, m’agrades tu.

La llum és fosca

La llum-fit a fit i no la reconeixible
d’entrada, sinó aquella molt fina, ben recta,
la filtrada de biaix per la persiana closa
que projecta la pols sospesa al marc subtil
i evidencia, ves per on, visibles marques
de claror fílmica, com espases enceses
que fixen totes la mateixa intensitat
que puja o s’esvaeix al pas del dia-és fosca
(Jordi Valls)

M’escrius, m’emociones, em captives, em fascines.

Devoro les teves paraules i alhora penso en la resposta que et vull presentar, corro d’un lloc a un altre, miro la pica plena de plats que volen ser fregats fa dies i els hi dono la raó. Els rento pensant en mil coses amb Ménilmontant Swing de fons mentre creues audaç de nou els meus pensaments apartant amb decisió el Max, els dubtes, les planificacions, les divagacions vàries i les meves malediccions cap al temps que se m’escorre de les mans.

Em truquen, em citen, surto cap a Barcelona, penso en tu mig segon més i trepitjo l’accelerador amb el Mark Knofler de fons rient-se de mi.

Arribo, parlo, somric, observo, sedueixo, petonejo, llepo, cavalco i transformo energies amb un desconegut que m’obre poc a poc les cames i em deixa capbussar-me en el seu món més íntim.

Marxo, m’impacto amb el contrast de la realitat al carrer, aterro, surto del meu estat de shock, reflexiono, aprenc i torno a casa.

I passen els dies, les setmanes i els mesos i em confirmes que vols seguir al meu costat sent el meu més fidel company de jocs, després d’una primera cita en que vaig pensar que no et tornaria a veure el pel. I em tornes a sorpendre mostrant-me quan preciosa pot arribar a ser la relació entre una escort i un client si els dos ho volen i tenen les coses clares.

Gràcies, Pagesot, no tinc més paraules.

Tal com diu el refrany amb el que he batejat aquest post, sempre tornem a casa o al lloc que ens té el cor robat.

Jo estimo Barcelona, no puc viure sense perdre’m de tant en tant pels seus carrerons antics i endinsar-me en els seus rius de gent, i per tant, sempre hi torno per moltes voltes que em dongui la vida.

Fà poquet he acompanyat un client a Milà per alleugerir-li el seu viatge de negocis. Durant l’estada he visitat paratges preciosos que no oblidaré mai, he pogut contemplar obres i monuments històrics d’aquells que et deixen amb la boca oberta i he agafat una mica d’aire fresc per continuar el meu dia a dia.

Però en tornar, un pensament que altres cops m’ha rondat es feia més ferm dins meu: que no em treguin mai la meva Barcelona, sisplau!

I ara, tranquila a caseta, us comparteixo una de les fotos més boniques que vaig fer pujant un poblet dels voltants de Milà.

Fins aviat!

El passat diumenge vaig tenir una cita amb un home molt enginyós. Va fer que recordés que el món del sexe és infinit, i això és molt positiu tenint en compte que després d’un any i mig treballant com escort, pensava que arribaria algun moment en que res em sorprendria.

Tinc decidit que si arriba aquest moment en que deixo de ser la Fosca autèntica i entregada que sóc, em retiraré, i aleshores, com molts de vosaltres m’heu recomanat, escriuré un llibre.

Per sort, aquest moment encara crec que tardarà a arribar.

Cada persona és un món, i dins el seu món hi ha fantasies teixides d’una forma molt particular, i això em resulta sorprenent i emocionant.

El meu client del diumenge va superar les meves expectatives, i vull immortalitzar questa cita d’una forma diferent, només amb imatges que segurament trobareu molt suggeridores.

Gràcies B. i gràcies a tots els que confieu en mi i destapeu les vostres fantasies.

M’estic despertant, però encara estic entre la vigília i el son, amb el teu cos nu i relaxat al meu costat entre llençols rebregats.

Assaboreixo aquests minuts de calma absoluta mentre tu lentament també comences a aterrar dels mons de Morfeu, i sense dir-me res, comences a acariciar-me el cul, et poses sobre meu i em folles desde darrera.

Ja és de dia.

Un any més vull desitjar bones festes a tots els que em seguiu, i res millor que unes fotos alegres per fer-ho d’una forma original.

Ja a punt de tancar l’any, també us vull donar les gràcies a tots els que heu omplert de bones experiències el meu 2015, desitjant que no deixeu de comptar amb mi per seguir compartint moments d’intimitat i erotisme de luxe.

Un petó i fins aviat!

Aquí teniu la traducció d’un post que vaig fer fa cosa d’un any. Els fets són reals.

TRIO AMB LA MAR

Fa poc vaig fer el meu primer trio. A l’experiència vaig descobrir moltíssimes coses, però allò que més m’agradaria destacar és la connexió amb l’escort que va viure amb mi aquesta aventura: la Mar Fontes.

Ens vam unir completament dins una espiral d’exploració, de ganes de fer gaudir al nostre client i de necessitat de descobrir-nos. Vam capbussar-nos dins un mar d’accions, sentiments i sensacions que no havia experimentat mai, i tot plegat va fer d’aquest conjunt de fets una història per emmarcar.

Us presento aquest relat com homenatge al nostre gran esdeveniment i amb intenció d’immortalitzar-lo. Si hagués d’escollir una paraula que el pogués resumir seria ESPECTACULAR, així tal com ho veieu, en majusculíssimes.

El nostre client va concertar la cita bastant ràpid, jo estava al meu apartament de Gràcia quan vaig rebre la trucada de la meva companya i amiga Mar amb la seva proposta. Genial! Vaig pensar, i a l’acabar d’enllestir allò que en aquell moment tenia entre mans, vaig sortir cames ajudeu-me cap al punt de trobada.

Ens vam retrobar amb alegria, ja sabíem que entre nosaltres hi havia molt bon feeling, però en realitat teníem certs dubtes de com seria la nostra posada en escena per no haver estat mai compartint un tipus de situació com la que s’anava a esdevenir.

Vam poder parlar de quatre cosetes nostres abans que arribés el client mentre ella acabava d’empolainar-se i es posava la roba interior d’una forma que a mi em va resultar curiosa. En aquell moment vaig descobrir que totes tenim les nostres particulars cerimònies de preparació abans d’una cita i potser també algunes manies, ja que va haver algun detall del seu procediment que no vaig acabar d’entendre. Però en el fons em va semblar preciós el seu ritual, i per això vaig preferir continuar observant-la sense fer cap pregunta.

Mentre ella es posava les mitges, no vaig poder evitar deixar-me portar per l’atracció que em van despertar les seves infinites cames, una de les parts del seu cos més brillants per les que vaig començar a desitjar perdre’m.

Havia tingut alguna experiència amb altres dones, però aquest cop jo sabia que la cosa passaria de ser un lleuger tastet a una immersió total en el món de la meva bisexualitat.

Tot i això, em sorprenien moltíssim les sensacions noves que la Mar anava creant en mí.

Ella anava d’un costat a un altre fent una mena de “desestriptease”, mirant de posar-se a punt per la cita i parlant mentre jo començava a excitar-me secretament mirant els seus pits arrodonits, quina preciositat!

El to de la seva pell i la delicadesa de la forma dels dits de les seves mans van començar a embriagar-me una mica també…bé, tot plegat va començar a embriagar-me més que una mica, ja que se’m va passar fins i tot pel cap proposar-li de començar nosaltres soles la cita sense esperar el client. Però vaig preferir continuar fascinant-me amb cada raconet del seu cos que, mica en mica, ella anava tapant amb peces de vestir refinades i insinuants a més no poder.

Vaig començar ja a imaginar com es trauria aquelles peces i em sentia molt afortunada  perquè sabia que en qüestió de minuts, quan arribés el client, tindria permís per acariciar aquella pell i fer tot allò que se m’estava passant pel cap.

Les dues ja completament a punt, vam asseure’ns al sofà per esperar el client que venia amb una mica de retard. Van ser uns minuts que em van anar molt bé per acabar-me de relaxar, ubicar-me i preparar la meva disposició mental.

Hi ha moments d’aquesta feina que són realment molt especials, i l’espera de la persona que ens ha contractat és un d’ells. La nostra disposició i concentració s’aguditzen al màxim per mirar de crear un clima específic, doncs procurem que quan el nostre client arribi, res més  que no sigui satisfer-lo ens ocupi el cap.

Alhora s’ha de deixar espai per el gaudir propi, ja que no som màquines i tot això no tindria sentit si nosaltres no gaudíssim també.  Trobar l’equilibri entre una cosa i l’altra només és possible quan estàs atenta i et prepares per adaptar-te, escoltar i observar el teu company de joc.

Però aquest cop no tan sols tenia un company de joc, sinó dos, pel que vaig utilitzar alguns recursos extres per estar completament present.

Vaig pensar que ja que estava a territori aliè i la cita l’havia tancat la Mar, seguiria una mica els seus tempos i formes de desenvolupament, i va ser bona idea. En part no em va costar gens, doncs la Mar és una mica com la meva germaneta gran i ja tinc una certa tendència a seguir-li les passes.

Wernher, el nostre client, finalment va arribar i el vam convidar a seure en el sofà entre nosaltres.

Després de creuar quatre paraules banals que vam utilitzar com a pont entre la seva arribada i l’inici de l’acció, ell i la Mar van començar a besar-se. L’acció ja havia començat i jo no volia  quedar-me quieta, aleshores vaig començar a acariciar les cames del Wernher fins arribar al seu sexe i comprovar que estava ja com una pedra.

Vam començar a enredar-nos alternant petons, tocaments i deseiximents de roba entre els tres mentre la Mar i jo miràvem d’arrossegar el Wernher cap a la dutxa, cosa que semblava difícil fins que jo vaig proposar que ens hi fiquéssim els tres alhora.

La idea els va agradar, ja que l’espai era bastant reduït i s’entreveia la possibilitat d’haver de fer alguna acrobàcia divertida o haver de romandre gairebé enganxats els tres, encara que haig de dir que de bones a primeres, la Mar em va mirar amb cara de sorpresa i dubte. Crec que vaig llegir-li els pensaments: “els tres aquí dins, Fosca?…estàs com un llum, però mola, vinga!”. I un cop a dins, mentre jo i el Wernher continuàvem menjant-nos els llavis, la Mar li va ensabonar meticulosament i amb afecte tot el cos, especialment la part que anava a utilitzar més.

Haig de confessar que va costar entrar dins la dutxa i va costar sortir, però quan ens vam trobar ja ajaguts al llit estàvem completament desinhibits, cosa que era d’agrair, ja que el Wernher havia donat mostres de ser bastant introvertit.

De la primera part del desenvolupament sexual al llit em van quedar gravades especialment una imatge i una situació: jo estirada amb el cap al costat del cap del Wernher veient des de la seva perspectiva a la Mar cavalcant-lo amb tota la seva sensualitat i vigoria.

Vaig fer una d’aquelles fotos que només es poden guardar a la retina al descobrir la bellesa que reben els homes tenint a sobre una dona en acció.

La situació que no oblidaré va succeir quan jo i la Mar, deixant-nos portar al màxim, ens vam trobar sense haver-ho planificat, fent-li al Wernher una excitant fel.lació a dues boques. Vam fer lliscar compassadament les nostres llengües pel seu membre mentre gemegàvem de plaer fins que vam fer esclatar la correguda.

El nostre company de jocs va poder controlar-se perquè tot culminés quan ell va voler, allargant l’experiència que estava vivint al màxim i traient-li tot el seu suc.

Em continua sorprenent com desenvolupem la nostra força de voluntat quan volem, controlant les nostres pulsions físiques fins a un nivell admirable.

A cada instant es van succeir les escenes més eròtiques que pugueu imaginar. Destaco també una en que la Mar i jo estàvem sumides en les nostres carícies i vaig veure la cara de fascinació del Wernher sent espectador de l’escena. Completament embadalit el nostre company observava dues dones totalment entregades als seus jocs, i és possible que si en aquell moment s’hagués acabat el món, no ens haguéssim adonat.

Jo sentia el plaer de la Mar al recórrer amb els meus dits la seva vulva humida, i quan els ficava dins la seva vagina ella es movia en un balanceig rítmics. Tancàvem els ulls i mostràvem una cara d’èxtasi pur mentre jo celebrava tenir aquesta habilitat per poder localitzar al vol el seu clítoris inflat.

La meva por a no saber com reaccionaria ella amb tot allò que li fes s’havia esvaït completament i ja em sentia lliure de fruir-la com si fos l’àpat més suculent que m’havien posat mai davant.

Ella també es deixava portar i m’estimulava les meves zones més sensibles, acompanyant el tacte amb la mirada de gateta entremaliada, quines imatge m’ha deixat, mare meva!

Els únics detalls negatius de l’experiència van ser primer que em va entrar semen als ulls, i us puc ben assegurar que això pot arribar a provocar un dolor similar al que es deu tenir si et tiren pólvora o et donen un cop de puny.

Aquí una innocent a qui li han explicat que aquest fluid sexual és hidratant i rejoveneix la pell, va pensar que si tenia aquestes propietats no podia ser dolent, al contrari, ben segur que havia d’anar bé per qualsevol cosa…ha! ha! ha! No va ser així, la vista no la millora, doncs gairebé em quedo cega!!

El segon punt negatiu: la ràbia al adonar-me de tot el temps perdut, tants anys en els que podria haver-ho passat d’allò més bé fent trios, quartets, orgies…etc. i fins aquell moment no havia vist la llum.

De sobte, no tan sols havia descobert el sexe en grup, sinó el sublim plaer de tocar una dona, deixar-me seduir per ella i imaginar les sensacions que li produiria el meu tacte en el seu sexe. Això era una de les coses que més m’agradaven, cosa que em fà molta pena no poder endevinar d’una forma tan precisa quan toco un home per no haver disposat jo mai d’una bonica cigala.

I així, amb tot aquest poti-poti d’emocions, vaig tornar cap a casa amb els ulls vermells, el cos esgotat i els meus interiors eufòrics com mai.

M’encantaria ara escoltar al Wernher relatant la història viscuda a algun dels seus amics, estic segura de que mai oblidarà aquella llarga hora amb dues tigresses entregades a ell.

Realment la situació va ser força explosiva, doncs la Mar és un huracà i jo un terratrèmol, i a més, les dues vivim la nostra feina amb una entrega especial perquè no només ens agrada la professionalitat sinó l’alegria de la vida i el sexe.

Som dues enamorades de veure els nostres clients marxar amb un gran somriure, flotant, més alts i més guapos (de veritat, no estic fatxendejant, surten així!) i crec que a vegades les dues coincidim en voler ser rigorosament autèntiques, cosa que penso que és de valorar dins el context en el que ens movem.

Aquí acabo aquest homenatge a la nostra fantàstica experiència i al meu primer trio i començo un camí amb una dona que no deixarà mai de sorprendre’m, gràcies Mar!

Fa pocs dies vaig entrar a un fòrum on m’anuncio i també tafanejo a vegades buscant informació relativa al meu ofici.

Allà vaig trobar un fil que em va cridar l’atenció on es preguntava als usuaris si els agradava follar en català (adjunto link al final). Un a un, els que havien volgut participar, no només exposaven la seva opinió sinó que adjuntaven material referent a la temàtica que es debatia, tal com videos i fragments de cançons i poemes eròtics en català.

Jo vaig dir la meva i vaig revifar la conversa virtual que s’havia anat teixint post a post, i avui de sobte he recordat que tenia un llibret de poemes eròtics que em va portar un client l’any passat de Mallorca.

De bon matí, en haver arribat a l’apartament, l’he rellegit i assaborit amb ganes, mare meva!

Per ilustrar això que us explico m’he fet quatre fotos que crec que us agradaran força, que les disfruteu!

El llibre es diu La figa fràgil, i és del Toni Roca, Edicions  Aïllades, col.lecció ObScena.

http://www.sexomercadobcn.com/ens-posa-follar-catala-t314849-i2.html#post1756775

Hola a tothom!

Aquest dimecres 20 de Juliol torno a marxar a Madrid uns dies. Encara no tinc el bitllet de tornada, però estaré fins el 27 o el 30.

Si us heu perdut per la capital o heu d’anar-hi per feina, recordeu que dins la Fosca s’hi està molt bé

Com sempre, he reservat un apartament de luxe i discret, però si ho preferiu també puc venir al vostre hotel o anar al Luxtal -love hotel-.

Per cert, heu vist les meves últimes selfies a l’Instagram?? Us deixo un enllaç perque les disfruteu i us envio un petó.

https://www.instagram.com/fosca_bellpuig/

Fins aviat!

Un artista és una persona que practica un art, o també pot ser algú molt hàbil, llest o eixerit, tot depèn del significat que triem del diccionari.

Per a mi, un artista és algú dotat d’una gran creativitat i sensibilitat, per això m’agraden tant aquests éssers observadors que quan els tens davant, no tens ni idea del que els estarà passant pel cap, però posaries la mà al foc que alguna cosa interessant ha de ser.

Avui he estat amb un artista. Ell dirà que m’equivoco, no recordo la correcció exacta que m’ha fet quan l’he classificat dins aquesta categoria, però no hi ha estat d’acord. Així som els artistes, no ens agrada que a les coses no se les anomeni pel seu nom i estem dotats sovint d’una malaltissa tendència al perfeccionisme.

Fa temps vaig comprar un parell de llenços per vestir la sala del meu apartament. Volia una creació única, feta per a mi i no comprada al Ikea o a qualsevol d’aquests llocs que venen teles en sèrie.

Una reconeguda il·lustradora catalana es va oferir per pintar-me’ls i jo vaig començar a pensar en la temàtica que volia que aquestes obres d’art tingueren.

Vaig pensar que els quadres estarien col·locats a un lloc molt visible de l’estança i que per tant, se’n parlaria d’ells (i jo hauria de participar en la conversa). Per tant, volia que les obres d’art que la meva amiga il·lustradora anava a pintar, parlessin d’un tema que a mi em despertés una mínima atracció.

Li vaig donar moltíssimes voltes, doncs sóc una dona un tant dispersa i tot a la vida em desperta certa curiositat, però els temes que més em rondaven eren l’erotisme, els fetitxismes, la dansa, la música i la ciutat de Barcelona.

Mentre jo em menjava l’olla, els llenços estaven pel mig del menjador fent-me nosa cada cop que havia de netejar, i per tant, vaig decidir treure’ls el plàstic protector i penjar-los en blanc a la paret, tal qual.

Un cop fet, me’ls vaig mirar i va començar a passar-me pel cap deixar-los així, doncs no hi ha cosa més suggeridora que un espai ple d’espai o un material preparat per ser transformat exhibint descaradament la seva virginitat a tot aquell que l’observa.

Mentida, la il·lustradora anava de cul i no hi havia manera que s’endugués els quadres i me’ls pintés, i aleshores vaig preparar aquest discurset per no dir la trista veritat. A qui no li agrada que li expliquin un conte en comptes d’una història feixuga?

Quan les meves visites veien les teles mudes penjades a sobre el sofà, hi ha via dos tipus de reaccions, les persones que es quedaven en blanc  –conjuntades elegantment amb les mateixes teles- i les que feien algun comentari divertit. Ah, i hi havia una tercera reacció, la que va tenir una de les meves companyes dient-me “olé tus huevos”.

Per tant, aquella obra d’art accidental, sense proposar-m’ho, va esdevenir una font d’humor que molts cops servia per trencar el gel. Em va semblar genial, doncs no hi ha cosa més estranya que estar asseguda davant un desconegut amb qui saps que en breu tindràs sexe, i l’humor és el salvavides perfecte per aquesta mena de situacions.

Avui, amb l’Artista, hem decidit que el quadre que està una mica més elevat representa la inspiració i l’altre, que està més avall perquè em feia mandra agafar el centímetre quan els vaig penjar,  la virginitat. Ah, no, no em feia mandra agafar el centímetre, el cas és que volia simbolitzar amb la diferència d’alçades dels quadres, la importància de la inspiració per sobre de la virginitat.

Un altre tret característic dels artistes és que estan entrenats a observar. No hi dediquen una part del seu temps reservada per a tal fi com una obligació, sinó que ho fan sense pensar, i ho fan molt bé de tan fer-ho i tant que els agrada.

El Jofre, l’artista que ha vingut avui a compartir una estoneta amb mi, em mirava i jo em sentia totalment despullada per la seva capacitat de veure més enllà, però sorprenentment em sentia segura, potser perquè sé que en el fons,  sóc un troç de pa, o potser perquè sé que la majoria d’artistes no tenen aquesta viciosa tendència d’avui dia a pensar malament de la gent.

Una altra gran característica d’aquesta curiosa fauna de la que parlo, els artistes, és que necessiten desenvolupar-se dins una certa autenticitat, per tant, avui he estat amb un home sensible, creatiu, observador, autèntic, interessant, creatiu, lliure de prejudicis i perfeccionista.

El Jofre m’ha llençat uns quants afalacs, i darrera les seves paraules he pogut olorar una inusual sinceritat i força. Cada cop que em deia que sóc preciosa mirant-me els ulls, semblava que confessar-me aquelles amoretes era la cosa més important de la seva vida, o potser, que mai havia pronunciat paraules semblants.

Jo feia temps que no em ruboritzava, és el que té estar amb un artista.

Una de les coses que més m’ha sorprés d’aquest home és que, un cop hem fet el nostre festival privat de luxúria, m’ha dit:

-“Una cosa sí que et demanaré, Fosca, que si algun cop no t’agrado o no estàs a gust amb mi, m’ho diguis, doncs no voldré estar amb tu. Si et semblo lleig o et causo rebuig, fes-m’ho saber, si us plau, doncs per a mi és condició indispensable per desenvolupar els nostres encontres que tu estiguis bé, encara que estiguem emmarcats en aquest context tan especial.”

Vatua l’olla, he pensat, sí senyor, això és el que demanaria jo si estigués a l’altra banda, doncs estic convençuda que el paper de client tampoc és fàcil.

I per sort, li he pogut ben assegurar que no caldrà que deixem de veure’ns.

Gràcies, artista!

Bon dia estimat, com estàs?

Jo aprofitant les meves últimes hores a Madrid fent un café a un bar amb vitrines cap a Montera, desde on puc veure casualment a les meves companyes. Són les dones del carrer; elles no s’anuncïen per internet com jo, però formen part d’aquest entreteixit que és la prostitució, com jo, així que les sento les meves companyes. Les miro i m’entren moltes ganes d’acostar-m’he a alguna d’elles i preguntar-li perquè no deixa el fred, el carrer i les mirades despectives dels que passegen i  passa a anunciar-se per internet . Són molt guapes algunes,  amb una bona sessió de fotos triumfarien més que jo i no haurien d’estar exposades a les desventatges que el carrer els hi porta.

No ho faig, no parlo amb cap d’elles, em sento massa arrogant o paternalista volent canviar el seu destí, i hauria d’invertir més temps del que tinc per parlar amb més d’una d’elles i fer la meva bona obra del dia. Potser el proper cop sí que m’hi llenço, potser estic tres mesos avans de tornar per la capital empenedint-me de no haber-ho fet.

Ara assaboreixo el café i penso en les coses que m’han passat aquesta setmana intensa a Madrid.

Una sessió de fotos picants amb un fotògraf descobert “per casualitat”, algunes experiències amb clients que m’han portat al límit, un documental impactant sobre la prostitució que m’ha fet avançar en les meves reflexions vers el meu conflictiu ofici, una actriu porno impresionant que em dona un morbo que no et pots imaginar, un amic que em porta a menjar bacallà al mític bar Labra i espanta la meva soledat, diàlegs sobre com convinar la meva professió amb la vida de parella i un descobriment de l’assistència sexual als discapacitats de boca d’una dona davant la qual em trec I per últim, un home basc que em trenca els esquemes amb les seves fantasies i un tipus que vol fer una peli sobre una escort i flipa amb la informació que li transmeto.

Ha estat intensa realment la meva estada, estimat. La meva llibertat al marxar de la rutina m’ha permés regenerar-me i replantejar-me tot allò que calia, i torno sent una altra, tal com succeeix quan evoluciones. el barret, Montse Neira.

Com sempre, no m’agrada endolcir massa tot allò que et narro, i t’haig de dir que ahïr un client em va deixar tirada. Això continua sense ser Pretty Woman, tingue-ho clar.

Ara penso en el meu proper viatge ja. Serà més lluny i una mica més arriscat, però ja vaig dibuixant la ruta al mapa i lligant alguns fils per oferir els meus serveis a Dublin, on podré perfeccionar per fi l’anglès que tanta falta em fa.

També tinc algun projecte entre mans. El meu cervell planificador ja pensa en el mes de Març, quan s’esdevé la fira del mòbil i el meu primer aniversari.

Sí, si, al Març fa un anyet que sóc lumi, i això s’ha de celebrar, i no de qualsevol manera…

Vaig a fer les maletes, em surt l’Ave en breu, fins la propera, Madrid!

Et deixo el link perquè vegis les meravelles del fotograf que em va retractar, el Gabriel Sergent. També pots donar-li un cop d’ull al blog de la Silvia Rubi, la brillant actriu porno que he conegut. I per si et queda una estoneta, no deixis de veure l’excelent documental sobre Grisélides Réal, una prostituta que va fer història.

Per últim t’adjunto el link de ForosX, per si vens algun cop per la capital, vas a parar al carrer Montera i tens nassos d’explicar a les meves companyes allò que jo no he pogut dir-lis, que tenen la possibilitat d’anunciar-se per internet i potser els hi fa la vida una mica més fàcil.

Un petó i fins aviat!

PD.: i les meves selfies…que no faltin!

Fosca.

http://www.gabrielsergent.com/galleries/0/

http://silviarubi.com/blog/

http://youtu.be/uGTlc2gRYb8

http://www.forosx.com/escorts/in/madrid

Hola a tothom! Feia temps que no publicava alguna coseta interessant, i ara que ja he fet els meus examens i tinc una mica més de temps, he volgut fer un post especial i diferent per vosaltres.

Tot em va bé, continuo amb ganes de que vingueu a gaudir amb mi d’aquest sexe tan de luxe que us intento oferir i d’acompanyar-vos i aprendre mil coses al vostre costat. Per això, avui us faig un regal visual, perquè no oblideu aquesta frescor que desprenc quan estic a gust, aquest cop a una de les nostres platges catalanes el passat diumenge.

Espero que us agradi, bon estiu!